| |
 | al·lòcton -a
| | |
[de al·lo- i el gr. khthṓn 'terra, indret']
| | |
adj 1 ECOL Exòtic, que es troba en un indret diferent del de procedència, al·logen.
| | |
2 GEOL Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d'aquell on s'ha format.
| | |
3 PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que no s'han format amb ella, procedents d'altres roques.
| | |
|
|
