| |
 | ase
| | |
[s. XIII; del ll. asĭnus, íd.]
| | |
[ pl ases o, ant i dial, àsens ] m 1 1 ZOOL Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d'aspecte semblant al cavall, però més petit, d'orelles grosses i de cap també relativament gros.
| | | |
2 ase eguasser ZOOL Eguasser.
| | | |
3 anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga.
| | | |
4 ase magre, ple de mosques (o de nafres) fig i col·loq Refrany amb què hom comenta l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
| | | |
5 brams d'ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès.
| | | |
6 ésser l'ase dels cops Ésser algú el qui s'emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.
| | | |
7 ja pots xiular, si l'ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d'insistir prop de qui està decidit a no fer el que li diuen.
| | | |
8 l'ase va davant col·loq Dit per a ridiculitzar els qui s'anomenen primer que els altres.
| | | |
9 no haver vist mai cap ase volar col·loq Admirar-se de coses senzilles.
| | | |
10 sense dir ni ase ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.
| | | |
11 tocar l'ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l'ase i fes-ho.
| | |
2 fig Persona d'enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser un ase, un tros d'ase.
| | |
3 Escalfallits.
| | |
4 ICT 1 Moixonet.
| | | |
2 ase mossegaire Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius ocellaris), d'un pam escàs de llargària i de tons rosats o verdosos amb grans franges brunes.
| | |
5 ZOOL Nom d'alguns crustacis de l'ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus i Limnoria.
| | |
|
|
