| |
 | babau -a
| | |
[s. XIV; d'origen expressiu; l'arrel bab- expressa infantilisme i confusió mental, i apareix en altres mots: babaia, babarota, babeca, baboia (v. babuí)]
| | |
1 adj i m i f Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
| | |
2 m dial Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.
| | |
 ba_bau.
| | |
|
|
