| |
 | bellesa
| | |
[s. XIII; de bell]
| | |
f 1 1 Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. La bellesa d'un cos jove. La bellesa d'una posta de sol. La bellesa d'una acció.
| | | |
2 Allò que és bell. Les belleses de la natura.
| | | |
3 Dona bella. Una bellesa escultural.
| | |
2 PART Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.
| | |
HOM: vellesa.
| | |
|
|
