| |
 | beneit -a
| | |
[del ll. benedĭctus, -a, -um, participi de benedicĕre]
| | |
1 adj 1 arc Forma antiga del participi passat de beneir, usada en fórmules estereotipades o en pregàries. Beneita sou vós entre totes les dones. Pa beneit. Aigua beneita.
| | | |
2 donar (o vendre's, etc.) (una cosa) com pa beneit Donar, vendre's, fàcilment, ràpidament, abundosament.
| | |
2 adj i m i f 1 Que no té el cervell prou desenvolupat, mig idiota.
| | | |
2 Ximple, babau.
| | | |
3 beneit del cabàs vulg Completament ximple, beneit del tot.
| | |
 be_neit.
| | |
|
|
