| |
 | bord1
| | |
[1803; del cast. bordo, provinent del fr. bord 'vora de qualsevol cosa', i aquest, del fràncic bord, íd.]
| | |
m 1 MAR 1 Costat d'un vaixell.
| | | |
2 Borda2.
| | | |
3 Bordada1 1.
| | |
2 a bord loc adv Dins d'un vaixell, d'una aeronau. Ésser a bord. Pujar a bord.
| | |
3 de bord loc adv Del vaixell, de l'aeronau. La gent de bord. Els instruments de bord. |
| bord2 -a
| | |
[o.; del ll. vg. bŭrdus 'mul, híbrid de cavall i somera', i aquest, possiblement de procedència cèltica]
| | |
1 adj i m i f Bastard, nascut d'un pare i d'una mare que no són casats.
| | |
2 adj i m i f Nascut de pares desconeguts, expòsit.
| | |
3 adj Dit d'un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
| | |
4 adj p ext i pop Dit de les plantes, els bolets, etc., que s'assemblen a una altra espècie sense tenir-ne la mateixa natura o sense presentar les mateixes propietats interessants de comestibilitat, virtuts medicinals, etc.
| | |
5 m CONSTR Cadascun dels ferros que sostenen la volada d'un balcó.
| | |
6 adj GEOL Dit d'una pedra, d'una roca, etc., dolenta de treballar per massa dura o perquè s'esmicola amb facilitat.
| | |
7 m MINERAL Terme genèric que designa tota varietat de diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que és utilitzat industrialment.
| | |
|
|
