| |
 | caràcter
| | |
[s. XIV; del ll. character, -ēris 'ferro de marcar el bestiar; la mateixa marca; estil', i aquest, del gr. karaktḗr 'gravador; marca; tret distintiu', der. del verb kharáttō 'marcar, fer una incisió']
| | |
m 1 1 Signe traçat, imprès o gravat al qual hom dóna un significat. Caràcters cuneïformes. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d'impremta.
| | | |
2 Signe màgic, cabalístic, talismà.
| | | |
3 bon (o mal) caràcter d'una lletra Dit del dibuix del signe gràfic ben (o mal) traçat.
| | | |
4 caràcter tipogràfic GRÀF Tipus.
| | |
2 1 Tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix una persona, un organisme, una cosa, d'altres.
| | | |
2 Suma d'aquests trets. Els caràcters generals d'una família. El caràcter d'un poble, d'una raça. Aquesta suposició té tots els caràcters de la veritat.
| | | |
3 Tret o trets dominants en la fisonomia moral d'una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, orgullós.
| | | |
4 LIT Personatge creat per un dramaturg, un novel·lista, etc., considerat com a exemple típic d'un tret moral determinat.
| | | |
5 PSIC Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, expressats en formes peculiars de conducta.
| | |
3 Individualitat, especialment marcada per l'excel·lència, la força o l'originalitat. El Romanticisme fou una època abundant en caràcters. És tot un caràcter. No tenir caràcter.
| | |
4 INFORM Cada un dels signes d'un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.
| | |
5 amb caràcter de loc prep En qualitat de. Anà a Roma amb caràcter d'ambaixador.
| | |
6 caràcter sacramental TEOL Efecte que produeixen els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde, definit com un senyal espiritual i inesborrable que s'imprimeix en l'ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.
| | |
|
|
