cerca:
carallot
[de
carall
]
m
col·loq
Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, ximple.
És un carallot, sempre l'ensarronen.
Anuncis
cerca:
|
Qui som
|
Condicions
|
Crèdits
|
Publicitat
|
© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD
