| |
 | conscient
| | |
[1896; del ll. consciens, -ntis, participi pres. de conscīre 'tenir coneixement de']
| | |
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la consciència.
| | | |
2 Dit de qui té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. Els infants no són conscients del perill.
| | | |
3 Que és fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients. Una decisió conscient.
| | |
2 m PSIC/PSIQ Allò que pertany al camp de la consciència.
| | |
 cons_ci_ent.
| | |
|
|
