| |
 | cornamusa
| | |
[1344; compost dels imperatius de cornar 'tocar el corn' i musar 'entretenir-se']
| | |
f 1 MÚS Instrument musical tradicional consistent en un bot de cuir al qual hom insufla l'aire per mitjà d'un tub petit (tudell o bufador) i del qual pengen tres o quatre tubs, l'un dels quals, proveït de forats (grall o xeremia), fa la melodia i els altres (bunes o bordons) fan el bordó.
| | |
2 CONSTR NAV Gafa de ferro o de fusta destinada a encapellar un cap.
| | |
|
|
