| |
 | desfici
| | |
[s. XIV; del ll. defectio, -ōnis 'abatiment, feblesa', que donà l'ant. defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i]
| | |
m Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.
| | |
|
|
