| |
 | entelèquia
| | |
[s. XIV; del gr. entelékheia, comp. de entelḗs 'acabat, perfecte', der. de télos 'fi, finalitat', i ékhō 'tenir']
| | |
f 1 FILOS 1 Realització en un ésser d'allò que ell és en potència.
| | | |
2 Substància simple que té en si el principi del seu ésser.
| | |
2 p ext Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.
| | |
 en_te_lè_qui_a.
| | |
|
|
