| |
 | èxit
| | |
[1696; del ll. exĭtus, -us 'sortida, resultat, final', der. de exīre 'sortir']
| | |
m 1 Resultat, manera bona o dolenta de sortir un afer, una empresa, un esdeveniment, etc. Tenir bon èxit, mal èxit.
| | |
2 1 esp Bon resultat, reeiximent. L'èxit l'acompanya.
| | | |
2 esp Acceptació. Aquesta moda no ha tingut èxit.
| | | |
3 Producte, especialment cinematogràfic o musical, que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial després d'haver-lo llançat al mercat. Els èxits del 'rock' català.
| | |
|
|
