| |
 | falç
| | |
[s. XIV; del ll. falx, -cis, íd.]
| | |
f 1 AGR 1 Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l'herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l'altre amb un mànec.
| | | |
2 falç bosquera Falç molt resistent que hom empra per a tallar branques.
| | |
2 ANAT ANIM 1 falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
| | | |
2 falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
| | |
HOM: fals.
| | |
|
|
