| |
 | franc1 -a
| | |
[; del germ. frank, nom del poble germànic]
| | |
1 adj Relatiu o pertanyent als francs.
| | |
2 m i f HIST Individu d'un poble germànic, constituït per l'agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.
| | |
3 adj i m i f Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.
| | |
4 adj i m i f Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l'Orient.
| | |
5 m ECON Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l'euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d'Àfrica.
| | |
6 m NUMIS 1 Moneda francesa d'or, d'un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
| | | |
2 Moneda francesa d'argent creada per Enric III el 1575.
| | | |
3 Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d'aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
| | | |
4 Nom genèric d'una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l'autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX. |
| franc2 -a
| | |
[s. XIV; de franc1, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l'antiga Marca Hispànica, d'on el sentit de 'lliure, exempt']
| | |
1 adj 1 Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
| | | |
2 Eximit.
| | | |
3 ECON Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.
| | | |
4 de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l'entrada és de franc.
| | |
2 1 adj Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.
| | | |
2 adv Parla'm franc.
| | | |
3 adj fig Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.
| | |
|
|
