| |
 | pair
conjugació
| | |
[1275; probablement d'un preromà paki-, pakti-, emparentat amb l'indoeuropeu pekw- 'coure; digerir', que, encreuat amb pezd-, pazdi- 'fer ventositats', pogué donar *pazdire, paidire]
| | |
[®agrair ] v tr 1 Digerir. No paeix bé els llegums. Una vianda difícil de pair, de bon pair, de mal pair.
| | |
2 abs El malalt menja, però no paeix.
| | |
3 fig Suportar, tolerar. No el puc pair, aquell botifler!
| | |
 pa_ir.
| | |
|
|
