| |
 | pària
| | |
[s. XIX; de l'angl. pariah, i aquest, del port. pariá, provinent del tàmil pareiyan 'tocador de bombo', activitat d'aquesta classe social]
| | |
1 m HIST/SOCIOL Nom que a l'Índia hom dóna a la persona que no pertany a cap casta.
| | |
2 m i f fig Persona que és tinguda per vil i és exclosa dels avantatges de què gaudeixen els altres.
| | |
 pà_ri_a.
| | |
|
|
