| |
 | pudor1
| | |
[1803; del ll. pudor, -ōris, íd.]
| | |
m 1 Sentiment de reserva o d'aversió pel que fa al sexe, que es manifesta en els ulls, en el capteniment, etc., i que sol provocar reaccions instintives d'incomoditat, de disgust o de defensa. Respectar el pudor d'una noia. Atemptar contra el pudor.
| | |
2 p ext Timidesa, vergonya, reserva. Mostrava un estrany pudor davant la política. |
| pudor2
| | |
[s. XIV; del ll. putor, -ōris, íd.]
| | |
f 1 Mala olor. Pudor de fems, de suor, de socarrim. Aquest gos fa pudor.
| | |
2 fig 1 fer pudor (una cosa a algú) Fer-li fàstic, pudir-li. Ja em fa pudor de tant sentir a parlar d'aquestes idees.
| | | |
2 (una cosa) fer pudor de (tal altra cosa) Haver-hi indicis que n'hi ha.
| | |
|
|
