| |
 | tòtil1
| | |
[s. XX; d'origen onomatopeic]
| | |
m ZOOL Amfibi anur de l'ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Alytes obstetricans), el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. |
| tòtil2 -a
| | |
[v. tòtil1]
| | |
m i f Persona babaua, encantada, curta d'enteniment.
| | |
|
|
