| |
 | trenc
| | |
[1315; de trencar]
| | |
m 1 1 Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
| | | |
2 PAT Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap. Fer-se un trenc al front.
| | |
2 1 GEOMORF Terreny desigual i obert entre muntanyes.
| | | |
2 GEOMORF Obertura erosiva feta per l'aigua d'inundació d'un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s'escolen les aigües.
| | | |
3 MIN Lloc on treballen en una mina o una pedrera.
| | |
3 a trenc d'alba loc adv Al moment de començar a clarejar el dia.
| | |
4 a trenc d'onades loc adv Arran de mar.
| | |
|
|
