| |
 | vogir
conjugació
| | |
[s. XIV; germà de l'it. vòlgere, d'origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre 'girar; tombar'; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- 'girar', i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- 'fer girar', s'hi pogueren fusionar per donar vogir]
| | |
v tr 1 Recórrer la perifèria d'alguna cosa. Vogírem tota l'illa velejant.
| | |
2 Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
| | |
3 Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
| | |
4 TECNOL 1 Serrar una planxa de metall, de fusta o d'altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d'una plantilla.
| | | |
2 Trepar.
| | |
|
|
