| |
 | xarnego -a
| | |
[c. 1490; del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d'un ant. nocherniego o nocharniego 'que surt de nit', der. de *nochorno, ll. nocturnus 'nocturn'; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d'una 'raça de gos'. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de 'mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país', sentit que passà al cat]
| | |
1 m i f desp 1 Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, especialment francesa.
| | | |
2 Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
| | |
2 m ant Gos coniller.
| | |
|
|
